Medi

Tema 6

Electricitat i magnetisme


Tema 5
El tractament de les malalties
La prevenció de les infeccions
Posa't a prova 1
Les drogues
Posa't a prova 2
Posa't a prova 3
Posa't a prova 4
Resum
Tema 4
L'aparell reproductor
La reproducció i el creixement
Aparell reproductor i fecundació
Nacer

Tema 3

El sistema nerviós i els sentits
El cuerpo humano 
El cos humà1
El cos humà2 
Anatomia
Enciclopèdia del cos humà
L'aparell locomotor
Aparato locomotor

LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

  LA FUNCIÓ DE RELACIÓ

Consisteix en captar informació de l'ambient per mitjà dels órgans dels sentits, enviar-la al cervell i actuar.
Per mitjà de la funció de relació responem als canvis que es produeixen al nostre medi extern.
En la funció de relació hi intervenen:

  • 1 . Els órgans dels sentits : vista,oïda,olfacte,gust i tacte.
  • 2. El cervell, que pertany al sistema nerviós.
  • 3 . I l'aparell locomotor ,format pel sistema muscular i el sistema ossi.
Com es produeix la funció de relació?
  1. Els órgans dels sentits capten la informació per les cèl.lules receptores,que la envien pels nervis al cervell.
  2. El cervell rep la informació, la interpreta i actua.
  3. Els músculs reben ordres del cervell i ens fan desplaçar.
*  Hi ha diferents tipus de nervis : òptics(ulls),auditius (orelles), gustatius (llengua), olfactius (nas),....

L'aparell locomotor:

Està format per l'esquelet i la musculatura.
Els ossos de l'esquelet s'uneixen per  articulacions,que poden ser : fixes (crani) i mòbils (colze,genoll i coll).
Els lligaments uneixen les articulacions mòbils i els tendons uneixen músculs i ossos.

El sistema nerviós :
És el que dirigeix la funció de relació per mitjà del cervell. Està format per teixit nerviós,repartit per tot el cos, compost per neurones que són unes cèl.lules capaces de rebre i enviar missatges.
El sistema nerviós té dues parts :

  • El sistema nerviós central : Format per :
  1. .Encèfal :   És el principal centre de control del cos.Situat al cap i protegit pels ossos del crani.Té tres parts :                                                                                                                                                     Cervell : Controla els actes voluntaris i emmagatzema la memòria                                                        Cerebel :  Coordina els moviments i manté l'equilibri.                                                          Bulb raquidi : Regula l'activitat de molts òrgans.
  2. .La medul.la espinal: Que va des de l'encèfal fins al final de l'esquena.Està protegida per la            columna vertebral.
  • El sistema nerviós perifèric:Format pels nervis que duen informació des dels sentits fins al sistema nerviós central,i d'aquest a altres òrgans.Tipus de nervis :
1.Sensitius :Porten informació dels sentits cap al sistema nerviós central.
2.Motors : Porten ordres des del sistema nerviós central fins als músculs i altres òrgans.

LES NEURONES:

Són cèl.lules capaces de rebre i enviar missatges. Tenen tres parts :
Cos : Conté el nucli i els orgànuls cel.lulars.
Dendrites :  Són prolongacions gruixudes i ramificades.A través d'elles arriba informació a la neurona procedent dels òrgans dels sentits o d'altres neurones.
Axó : És una prolongació que transmet informació des de la neurona a altres neurones u òrgans del cos.
Els axons s'uneixen per formar els nervis .

* L'axó envia la informació a la dendrita.








*   En aquests enllaços trobaràs MOLTA informació .
 http://www.edu365.cat/aulanet/coshuma/

http://www.youtube.com/watch?v=Krabo0GPc5A&feature=related * video sobre la neurona.


http://www.xtec.cat/~rvillanu/locomotor/locomotor.htm   resum  sobre els músculs.


L'APARELL LOCOMOTOR

Els ossos i els músculs

L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.
· Els ossos
Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions:
  • Donar forma al cos
  • Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor.
  • Fer possible el moviment
Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.
· Els músculs
Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos.
Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.



L'aparell locomotor permet moure el cos. Està format pels ossos i els músculs.
Els ossos i les articulacionsEl nostre cos es divideix en el cap, el tronc i les extremitats. Cada part té una estructura òssia especial.
· Els ossos del cap
El cap es divideix en cara i crani. Els ossos del crani protegeixen l'encèfal. A la cara trobem dues cavitats, que allotgen els ulls, i els maxil·lars, on hi ha les dents.
Tos els ossos del cap estan units entre si, sense possibilitat de moviment, excepte el maxil·lar inferior.

Els ossos del tronc
En el tronc podem distingir la columna vertebral i la caixa toràcica
  • La columna vertebral, formada per 33 vèrtebres, allotja al seu interior la medul·la espinal. És l'eix central de l'esquelet: subjecta el crani i les costelles i està unida a les extremitats. Té forma sinuosa i està dotada d'una mica de mobilitat.
  • La caixa toràcica està formada per 12 parells de costelles, que s'uneixen per darrere a la columna vertebral i per davant a un os allargat anomenat estèrnum. Protegeix el cor i els pulmons.
Els ossos de les extremitats
Les extremitats es divideixen en superiors i inferiors. Les superiors s'uneixen al tronc mitjançant l'omòplat i la clavícula, i les inferiors mitjançant la pelvis, que està formada per diversos ossos soldats.
Les articulacions
Les articulacions són els punts on s'uneixen els ossos.Poden ser de tres tipus:
Mòbils:
Els ossos que les formen es poden moure bastant lliurement. En són exemples l'espatlla, el colze, el maluc i el genoll.
Semimòbils:
Els ossos que les formen es mouen molt poc. En són exemples les vèrtebres de la columna vertebral.
Fixes:
Els ossos que les formen no es poden moure. En són exemples els ossos del cap i de la pelvis.
Els moviments de les extremitats superiors
Les extremitats superiors estan formades per tres parts, el braç, l'avantbraç i la mà. El braç està unit a la clavícula i l'omòplat, i l'avantbraç uneix el braç amb la mà. Cada una d'aquestes unions o articulacions permet fer uns moviments determinats. A continuació els observarem.
Espatlla
Colze
Canell
L'espatlla permet moure el braç gairebé en totes direccions: amunt, avall, cap a dins i cap enfora.
El colze només té un moviment, el que permet flexionar i estendre l'avantbraç.El canell pot fer dos moviments, el de flexió i extensió de la mà. Aquest segon moviment és possible gràcies a la rotació del cúbit i el radi.
L'esquelet està format pels ossos i les articulacions. Es divideix en ossos del cap, del tronc i de les extremitats.

Els músculs

Els músculs són la carn del nostre organisme. Estan units als ossos pels tendons, i en contreure's i estirar-se mouen els ossos i, per tant, el cos.
· Els principals músculs del cos
· El moviment de l'avantbraç
Els músculs es contreuen i s'estenen. Quan es contreuen, es fan més curts i més gruixuts. Per recuperar la mida i la forma i la forma original, es relaxen i s'estenen. Els músculs només fan força quan es contreuen. Així, per moure l'avantbraç caldran dos músculs: un que en contreure's el flexioni i un altre que en contreure's l'estengui.
La flexió de l'avantbraç
L'extensió de l'avantbraç

Quan el bíceps es contreu i s'escurça, flexiona l'avantbraç cap al braç.Quan el tríceps es contreu i s'escurça, estén l'avantbraç.El bíceps i el tríceps funcionen coordinadament. Quan un es contreu, l'altre es relaxa i s'estén. Així, mai no poden estar tots dos músculs contrets.


Els músculs es contreuen i s'estenen. Gràcies a aquests canvis, mouen els ossos.
Esquema per a estudiar
ACTIVITATS

  El sistema nerviós i els moviments:

Els moviments que fem poden ser : voluntaris o reflexos.
Voluntaris :  Els fem de manera voluntària i conscient,perquè volem.Aquests moviments els ordena el cervell.
Reflexos : Són involuntaris,molt ràpids i tenen lloc de manera automàtica.Tenen funció protectora i els ordena la medul.la espinal.
Com es produeix la resposta :

  1. Un òrgan dels sentits capta un estímul,com ara que ens cremem,i per mitjà dels nervis sensitius envia la informació a la medul.la.
  2. La medul.la rep la informació i ordena el moviment.
  3. El nervis motors transmeten l'ordre als músculs i aquests es mouen : treiem ràpidament la mà.
LA COORDINACIÓ INTERNA   : 
El medi intern el forma tot el què hi ha dins el cos humà : ronyons,pulmons,cor,...
La coordinació interna forma part de la funció de relació i la realitza el sistema nerviós,actuant sobre els músculs involuntaris i el sistema endocrí.
Els músculs involuntaris funcionen sense que ens n'adonem .Exemple: els del cor que el fan bategar,els del tub digestiu,...
El sistema endocrí està format per les glàndules endocrines.Aquestes glàndules  fabriquen hormones  i les aboquen a la sang, on actuen de missatgeres,transmetent ordres.
El sistema endocrí,controla el creixement i la reproducció.Té glàndules com :

  • La hipòfisi : Produeix l'hormona del creixement i hormones que fan funcionar altres glàndules endocrines.
  • La tiroides : produeix la tiroxina(hormona),que fa que aprofitem adequadament els nutrients.
  • El pàncrees : Produeix l'hormona de la insulina,que regula el sucre que circula per la sang.
  • Les glàndules suprarenals. Produeixen adrenalina,davant situacions d'alarma.
  • Els ovaris :  produeixen hormones sexuals femenines.
  • Testicles :  Produeixen hormones sexuals masculines..

AUTOAVALUACIÓ :    Comproba si dus bé el tema.

1 - Què és la funció de relació?.

2 - Quins òrgans i sistemes intervenen en la funció de relació?.

3 - Parts de la neurona.

4 - Diferència entre moviment voluntari i moviment involuntari.

5 - Indica les hormones que fabrica cada glàndula :
     Hipòfisi.
     Tiroides.
     Pàncrees.
     Ovaris.
     Testicles.

6 - Completa :

  • Els músculs reben ordres del cervell o mèdul.la a través dels ..............................
  • Els ossos   s'uneixen a les articulacions mòbils  pels ......................
  • Els ossos s 'uneixen als músculs pels...........................
  • Les cèl.lules receptores reben .....................................
  • Quina part del sistema nerviós central ordena els moviments voluntaris?.............................................
  • i els involuntaris?........................................
7 - De quins tipus de nervis està format el sistema nerviós perifèric?.

8 - A què es deuen els moviments que fa l'aparell locomotor?.


SOLUCIONS : 
1 - Consisteix en captar informació de l'exterior per mitjà dels òrgans dels sentits i respondre a aquests 
      canvis.
2 - Hi intervé el sistema nerviós, els òrgans dels sentits i l'aparell locomotor.
3 - Cos (nucli,nucleol). dendrites i axó.
4 - El moviment voluntari el fa el cervell quan nosaltres li donem una ordre i en som conscients. Exemple: 
      agafo un llapis amb la mà.
     El moviment involuntari es produeix d'una manera molt ràpida i l'ordena la mèdul.la espinal.Exemple: em        punxo i trec ràpidament la mà.
5 - hormona del creixement.
     tiroxina.
     insulina.
     estrògens.
     testosterona.
6 - ....nervis motors.
      ....lligaments.
      .... tendons.
     ..... estímuls de l'exterior.
        ...el cervell..... i la mèdul.la.  
7 - De nervis sensitius,que porten informació des dels sentits fins al sistema nerviós central
8- Es fan gràcies a la contracció i relaxació dels músculs.

Tema 1 i 2

 La nutricióI


La nutrició II


La nutrició


La respiració


Respiració


Aparato digestivo


Sistema digestivo


La función de nutrición




TEMA 15

Edat contemporània


TEMA  14











 TEMA 13












  Joc de la Prehistòria

Prehistòria




TEMA 13: DE LA PREHISTÒRIA A L'EDAT MITJANA

LA PREHISTÒRIA
  • El Paleolític
  • El Neolític
  • L'edat dels metalls
  • Els primers artistes

L'EDAT ANTIGA
  • Els celtes i els íbers
  • Tartessos i els pobles colonitzadors
  • Hispània romana
  • L'art romà

L'EDAT MITJANA
  • La conquesta musulmana
  • L'avanç dels regnes cristians
  • El final d'al-Àndalus
  • La societat i l'art

                                                              

CURS  2013-14


 TEMA 11
LA POBLACIÓ

Pots repassar alguns conceptes del tema 11:

Els sectors econòmics







Rius vessant mediterrani

Mapes de rius


 
 





Practica mitjançant els següents enllaços.

A més a més aquí hi trobareu tot el que hem treballat sobre el relleu d'Espanya. Mirau bé i també hi trobareu enllaços per autoavaluaros.

I activitats per repassar i saber si heu assimilat els continguts








 









L'aigua i l'aire

Els materials

Els materials II

Estats de la matèria

TEMES  4 i  5

LA TERRA I L'UNIVERS

No hi ha examen (excepte pels alumnes que no tenguin Internet o no puguin accedir al blog).
Heu d'organitzar-vos en grups de quatre i repartir-vos la feina segons sigui el vostre personatge...
Sereu quatre científics especialitzats en l'art planetari amb diferents deures: el responsable gràfic, el reporter, el tècnic informàtic i el responsable de la correcció lingüística. 
Elaborareu un treball  i una presentació de diapositives  a partir d'aquesta Webquest:

Els ecosistemes




















































EL MEDI AMBIENT
-         El medi ambient està format per tot allò que afecta la nostra vida: l’atmosfera, l’aigua, el clima, la resta d’éssers vius,…

LES PERSONES MODIFIQUEN EL MEDI AMBIENT
-         Els éssers humans modificam  el medi en què vivim i podem causar-hi problemas molt greus amb les nostres activitats.

                                       . La Contaminació: Substàncies o obkjectes que provoquen efectes
                                           negatius (les bosses de plàstic)
                                        . L’encalentiment global:  el diòxid de carboni de l’atmosfera impedeix
PROBLEMES  DEL              que la calor que emet la Terra s’escapi.
MEDI AMBIENT.        . La deforestació: la pèrdua de boscs
                                        . La pèrdua de biodiversitat:  s’estan extingint  nombroses espècies
                                            arreu de la Terra.




PROJECTE DE NATURA: Corral d'en Nofret

Ecosistemes terrestres (Formentera)

Vegetació de les Balears

Herbari

Investigam la vegetació de les Balears 








Les dites dels boscos

Herbari virtual 

Herbari virtual2 

Boscos amb biodiversitat

El bosc a la tardor

Tema 2




Les plantes

Les plantes 1

Les plantes 2 

Les plantes 3 



Les plantes (Jclic) 





 
 




Tema 1: ELS ÉSSERS VIUS
La cél·lula
Els éssers vius
Característiques dels éssers vius
Relació amb el medi

Punts importants per l'examen:
- Ésser viu i ésser inert.
- Funcions vitals dels éssers vius.
- Vertebrats i invertebrats.
- Cél.lula.
- Parts d'una cél.lula.
- Cél.lula vegetal i animal.
- Pluricel.lulars i unicel.lulars.
- Els 5 regnes.
- Nivells d'organització.



LA CÈL·LULA

L'estructura dels éssers vius

· La cèl·lula
Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Les cèl·lules són la base de la vida. Les seves característiques principals són:
  • Són tan petites que només es poden veure amb el microscopi.
  • Realitzen totes les funcions vitals: s'alimenten, es relacionen amb l'entorn i es reprodueixen.
· Éssers unicel·lulars i éssers pluricel·lulars
Segons la seva estructura, els éssers vius poden ser:
  • Éssers unicel·lulars. Estan constituïts per una sola cèl·lula. En són exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures.
  • Éssers pluricel·lulars. Estan constituïts per milers o milions de cèl·lules. En són exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs.
Existeixen també uns organismes que no estan formats per cèl·lules: són els virus. Els virus es caracteritzen perquè no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cèl·lules d'altres éssers vius.

 
Els éssers vius estan formats per cèl·lules.

L'estructura de les cèl·lules

Les cèl·lules presenten una estructura força complexa. En general, es distingeixen les parts següents:
  • La membrana cel·lular. És la capa que envolta i protegeix la cèl·lula. Aquesta membrana és porosa, i pot ser travessada per diverses substàncies com ara l'aigua i les substàncies nutritives.
  • El citoplasma. És el líquid contingut dins la membrana. En el seu si es troben els diferents orgànuls de la cèl·lula i el nucli.
  • El nucli. És l'òrgan encarregat de dirigir les funcions de la cèl·lula: captar aliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cèl·lules, però no tenen nucli.
  • Els orgànuls cel·lulars. Són petits òrgans que suren en el citoplasma. N'hi ha de diferents tipus. Algunes de les seves funcions són emmagatzemar aliment i transformar l'aliment en energia.

  Tipus de cèl·lules

  •  Les cèl·lules animals.Tenen una membrana cel·lular i un citoplasma , on suren el nucli i diversos orgànuls cel·lulars.

 


  • Les cèl·lules vegetals. Es diferencien de les cèl·lules animals perquè tenen, en uns orgànuls especials, un pigment verd anomenat clorofil·la i, envoltant la membrana cel·lular, una capa rígida anomenada paret cel·lular.




  • Les cèl·lules dels bacteris. Es diferencien de les cèl·lules dels animals perquè no tenen nucli tot i que tenen material nuclear. Així doncs, tenen una membrana cel·lular protegida per una paret cel·lular, el citoplasma, diversos orgànuls cel·lulars i matèria nuclear.



Aquestes són les característiques pròpies de les cèl·lules animals: 
  • Tenen la membrana plasmàtica, sense d'altres cobertures.
  • No tenen cloroplasts i, per tant, no realitzen la fotosíntesi.
  • Tenen pocs vacúols i força petits.
 Les característiques pròpies de les cèl·lules vegetals són:
  • A més de la membrana plasmàtica igual a la de les cèl·lules animals tenen una altra coberta  anomenada paret cel·lular
  • En el citoplasma de les cèl·lules verdes hi trobem uns orgànuls d'aquest color anomenats cloroplasts, molt importants perquè fan un procés anomenat fotosíntesi.
  • En les cèl·lules vegetals acostuma a haver-hi un gran orgànul anomenat vacúol. 

 


CURS 2012 - 2013





Com actuen les forces?

El moviment de les màquines

Com funcionen les màquines?

Energies renovables

Edu3.cat
CONCURS "APRENDER A COMER BIEN" DE NESTLÉ TEMA 5 Aquí trobareu diferents informacions per aprendre millor com fer un circuit elèctric.
Per a fer el circuit elèctric de la imatge necessitarem el següent material: - Cinta aïllant, interruptor, pila de 4,5V com a acumulador de corrent, cables, portalàmpades, bombeta, tornavís i tisores. Com el muntem? El sentit del circuit elèctric anirà del pol positiu de la pila fins al negatiu passant pel portalàmpades i l’interruptor- 1.Posarem un cable que vagi del del pol positiu de la pila a un dels borns del portalàmpades. El born és on agafarem el fil o cable, ho reconeixereu per un petit cargol que hi ha a dintre. Per aïllar cada una de les connexions que fem les envoltarem de cinta aïllant. 2. De l’altre born del portalàmpares treurem un altre fil cap a un dels borns de l’interruptor. 3. Al segon born de l’interruptor connectarem un caltre fil que tanqui el circuit al pol negatiu de la pila. Ja tenim el circuit elèctric. Per a comprovar que funciona, accionarem l’interruptor. Aquesta peça fa que el corrent elèctric tingui continuitat de manera que s’encengui la bombeta o s’apagui en tornar a accionar-lo. Com a curiositats us explicaré que la bombeta incandescent està formada per un filament de Wolframi dins un globus de vidre tancat al buit. El Wolframi ésun material menys conductor que el coure que en arribar-li el calor que proporciona el corrent elèctric produeix un curtcircuit i encèn el filament. Les bombetes ténen una vida més aviat llarga pel fet d’estar tancades al buit, sinò la calor que ocasiona la incandescència faria que es fonguéssin de seguida. Desitjo que us hagi semblat interessant i útil
Per si no us ha quedat clar:
CONSTRUCCIÓ D’UN CIRCUIT ELÈCTRIC
Quins materials necessites per fer el circuit?
  • 1 bombeta
  • 1 pila bateria
  • Cable elèctric (3 trossos)
  • Cinta aïllant
  • Estisores
Nota: T’anirà bé dibuixar el teu circuit recorda que s’acostuma dibuixar quan el circuit està obert.
Segueix els següents passos
  1. Preparat el material necessari.
  2. Agafa unes estisores i talla un dels cables i pela’l per un extrem.
  3. Agafa la pila i uneix el cable pelat a la pila.
  4. Pela l’altre extrem del cable i uneix-lo a la bombeta.
  5. Agafa un segon tros de cable, pela’l i enganxa-ho a l’altre costat de la bombeta.
  6. Pela l’altre pol del cable i enganxa-ho a l’interruptor.
  7. Tot seguit, agafa l’altre tros de cable i uneix-lo a l’altre costat de l’interruptor.
  8. Pela l’altre pol del cable i ho enganxa-ho a la pila.
  9. Comprova si funciona.
Un molinet Un joc Què es necessita per muntar un circuit elèctric?  

Què es necessita per muntar un circuit elèctric?

Si anau al següent bloc i consultau la galeria de fotos veureu circuits que han fet nins com vosaltres: Blog TEMA 4 LA REPRODUCCIÓ
Aparell reproductor Aparell reproductor 1 Aparell reproductor masculí  Aparell reproductor femení Gestació Mapa conceptual La reproducció dels éssers humans La menstruació Animació part
Tema 3 La funció de relació Ossos Aparell locomotor El sistema nerviós i els sentits.
TEMA 1 LA NUTRICIÓ La nutrició. Llibre digital La nutrició humana La nutrició L'aparell digestiu Tasta'm (jocs) Classes d'aliments Aprèn a elaborar una dieta equilibrada Joc L'enigma de la nutrició La funció de nutrició. L'organització política de l'Estat

 Tema 15

EDAT CONTEMPORÀNIA

Pots  aprendre més i posar en pràctica els coneixements adquirits amb aquesta unitat a l'activitat següent:

 

Activitat

 

Tema 14

EDAT MODERNA

Per ajudar-te a preparar el control aquí tens una activitat i algunes informacions:

 

Activitat

 

Cronologia dels reis espanyols

Els reis d'Espanya, posteriors als Reis Catòlics, són els següents:
 REIS DATES REGNAT
FETS HISTÒRICS
 Carles I  1518-1556  Carles I heretà les corones de castella,catalunya i aragó.
 Felip II 1556-1598
 Felip II fou príncep de Girona i d'Astúries, rei de Nàpols i de Sicília.
 Felip III 1598-1621
Felip III va se el tercer rei de la Dinastia dels Àustries.
 Felip IV 1621-1665
Felip IV va se príncep d'Astúries i rei de Portugal.
 Carles II 1665-1700
Carles II va se príncep d'Astúries i rei de Castella i Lleó.
 Felip V 1700-1724
Felip V fou rei d'Espanya i el primer rei de la Dinastia de Borbó.
Lluís I 1724
Lluís I va se príncep d'Astúries i rei d'Espanya.
 Felip V
 1724-1746

Felip V va se rei per segon cop.
 Ferran VI
 1746-1759

 Ferran VI de Castella fou príncep d'Astúries i rei d'Espanya.
 Carles III
 1759-1788

Carles III va se duc de Parma, rei de les Dues Sicílies i rei d'Espanya.
 Carles IV
 1788-1808

 Carles IV de Castella fou príncep d'Astúries i rei d'Espanya després de la mort del seu pare Carles III de Castella.
 Ferran VII
 1808-1808

Ferran VII d'Espanya fou príncep d'Astúries i rei d'Espanya.

Guerra de Successió

El 1700, Carles II, el darrer rei Àustria, va morir sense fills. Carles d'Àustria i Felip de Borbó eren els dos candidats a la seva successió. Catalans, aragonesos i valencians preferien a Carles d'Àustria, pero els castellans es van decantar per Felip de Borbó. Els dos bàndols es van enfrontar en la Guerra de Successió (1702-1714). Gràcies al suport de la corona de Castella i de França, Felip va aconseguir guanyar la guerra a Carles i els seus aliats (els reganes de la Corona d'Aragó, Holanda, Àustria i Anglaterra). Barcelona es va rendir l'11 de setembre de 1714. Tot seguit, Felip V promulgà el Decret de Nova Planta (1716), que suprimia les lleis i les institucons de Catalunya, prohibia l'ús del català i imposava les lleis de Castella.
Els primers anys de la guerra van ser favorables a l'arxiduc Carles. Acompanyat d'un exèrcit anglès i d'una esquadra anglo-holandesa, va desembarcar a Lisboa el 1704 i el mateix any, amb participació catalana, va prendre Gibraltar,[4] cosa que va donar a la flota de la reina Anna d'Anglaterra la clau de la Mediterrània. El 17 d'agost del 1705 els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de Dénia, amb el suport de la població civil.[5] Poc després assetjaren Barcelona, que capitulà, i el pretendent austríac entrà a la capital el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la població de Catalunya, que el proclamà Carles III. Les Balears i el País Valencià seguiren l'exemple de Barcelona, en canvi, Aragó havia jurat fidelitat el 1705 a Felip d'Anjou.
El 1706, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit proHabsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre mentre François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del Regne de València i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.
A la península, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III ocupà Madrid, però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània, ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.
La Guerra de Successió es perllongà durant anys; Catalunya i les Balears aguantaven, però es produí un fet internacional que decidí la sort dels Borbons: morí, sense descendència masculina, l'emperador Josep I, germà de l'arxiduc Carles. En heretar la corona imperial, i davant la possibilitat -si arribava a ser rei dels regnes hispànics- de reunir una altra vegada els extensos territoris que havien constituït l'imperi de Carles I, Anglaterra canvià radicalment d'actitud: abandonà Carles i Catalunya a canvi de dues cartes en el joc del poder: Gibraltar i Menorca. La pau europea es va signar a Utrecht l'abril de 1713. Felip V s'assegurava el tron d'Espanya i els anglesos el seu predomini a la Mediterrània occidental.
Així, tot i que els regnes d'Aragó i de València havien estat annexionats a Castella, Catalunya resistia encara a favor de l'Arxiduc i estava disposada a lluitar fins al final. Tanmateix, els anglesos no, i van abandonar el territori a la seva sort. Al cap d'un quant temps, el mateix Arxiduc es va desinteressar del fet, perquè li oferiren la corona imperial i els catalans del Principat i les Balears es van trobar sols, resistint a Barcelona contra les tropes filipistes.
Cristòfor Colom (1436/1451-Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels Reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.s. Va explorar les terres del Carib, amb què va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment Índies Occidentals o Nou Món, fins a l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Matthias Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent. Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica, Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, en ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen, obrint d'aquesta manera un Nou Món per a explorar, i explotar, als vells regnes europeus.


Amerigo Vespucci (9 de març de 1454, Florència, Itàlia - 22 de febrer de 1512 , Sevilla, Espanya) va ser un navegant italià que va treballar al servei del regne de Portugal i de la corona de Castella. Se'l va considerar el primer europeu en comprendre que les terres descobertes per Cristòfor Colom conformaven un nou continent; per aquesta raó el cartògraf Martin Waldseemüller en el seu mapa de 1507 va utilitzar el nom d'Amèrica en el seu honor com designació per al Nou Món. El relat sovint fantasiós i contradictori dels seus viatges l'han situat com una de les figures més controvertides de l'Era de l'exploració.  

Juan Sebastián Elcano (Getaria, Guipúscoa, 1486/1487 - Oceà Pacífic, 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedició que va donar la volta al món i capitanejà la seva part final. Aquesta havia començat a Sevilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Fernão de Magalhães); el 20 de setembre havien salpat de Sanlúcar de Barrameda (província de Cadis) amb la intenció de trobar el pas marítim cap als territoris de les Índies Orientals, i buscar el camí que, recorrent sempre mars castellans (segons el Tractat de Tordesillas), arribés a les illes de les Espècies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat en Colom.
Després de la mort de Magalhães  a Filipines el 1521 durant un enfrontament amb els indígenes, Elcano es va posar al comandament. Tenia el problema de tornar a Espanya amb el que quedava de l'expedició, sense conèixer el camí de tornada pel Pacífic, i semblava una bogeria intentar-ho, raó per la qual va decidir navegar, gairebé com un pirata, pels mars portuguesos cap a l'oest, vorejant Àfrica per rutes conegudes tenint així la possibilitat de proveir-se d'aigua potable durant el viatge. Va aconseguir dur a terme l'expedició, arribant a Sanlúcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522 amb la nau Victoria, juntament amb altres 17 supervivents. Això va constituir l'assoliment d'una imponent fita: la circumnavegación de la Terra. El rei Carles I d'Espanya, li va concedir com a escut una esfera del món amb la llegenda en llatí: Primus circumdedisti me ("Vas ser el primer que em vas donar la volta"). Va morir el 4 d'agost de 1526, quan participava en l'expedició de García Jofre de Loaisa a les Illes Moluques. En el seu honor, el vaixell escola de l'Armada Espanyola duu el seu nom.
Fernando de Magallanes, també conegut com Hernando de Magallanes (Sabrosa, Regió Nord, Portugal, primavera de 1480 - Mactán, Filipines, 27 d'abril de 1521) (en portuguès Fernão de Magalhães), va ser un navegant portuguès. Al servei del rei d'Espanya, va descobrir el que avui rep el nom de Estret de Magallanes, sent el primer europeu en passar des de l'Oceà Atlàntic cap a l'Oceà Pacífic, fins aleshores anomenat Mar del Sud. Va iniciar l'expedició que, capitanejada a la seva mort per Juan Sebastián Elcano, aconseguiria la primera circumnavegació de la Terra en 1522.
Cristóbal Colón  Portrait of Amerigo Vespucci,  1510 [picture].
El descobriment d'Amèrica
TEMA 13 LA PREHISTÒRIA
INTRODUCCIÓ:
- Comença amb l’aparició de l’ésser humà, fa un milió d’anys.
- Acaba amb la invenció de l’escriptura da 3.000 anys.
- 3 períodes: paleolític, neolític i edat dels metalls.
1. PALEOLÍTIC
- Època: fa un milió d’anys.
- Característiques: s’alimentaven d’animals que caçaven, peixos i mol·luscs que pescaven, i els fruits i arrels que collien. Eren nòmades.
- Organització: en tribus de devers 30 membres.
- Eines: senzilles que fabricaven amb pedres i ossos d’animals, que utilitzaven per caçar.
2. NEOLÍTIC
- Època: quan els humans varen començar a conrear plantes i domesticar animals. Fa 7.000 anys.
- Característiques: per ocupar-se del bestiar i els conreus es varen convertir en sedentaris. Es comença amb l’especialització de la feina.
- Organització: en petits llogarets o poblats.
- Eines: fabricaven eines de pedra polida i varen aprendre a fabricar teixits i atuells de ceràmica.
3. L’EDAT DELS METALLS
- Època: fa devers 6.000 anys
- Característiques: els homes varen aprendre a fabricar objectes de metall de coure, bronze i de ferro. Metall era un producte molt apreciat.
- Organització: ciutats petites a prop de zones riques en metalls. A les ciutats es va triar un cap per organitzar-se al voltant i protegir-se d’atacs.
- Eines: roda, vela i l’arada.
4. ELS PRIMERS ARTISTES
1- Paleolític: pintures rupestres que pintaven a les parets i els sostres de les coves.
2- Neolític: representaven escenes de caça i grups ballant o collint fruits. Les figures eren molt esquemàtiques.
3- L’edat dels metalls: monuments megalítics amb grans pedres (menhirs, dòlmens i cromlecs A l'àrea de Coneixement del Medi emprarem continuament el Bloc de la classe per fer activitats. Per començar avui realitzarem la primera del curs. TEMA 13 Per aprofundir més el la Prehistòria, i per conèixer com va ser la Prehistòria a les Illes Baleares farem una recerca dels elements més caraterístics d'aquesta època. Per això haurem de cercar informació de:    - Talaiots.    - Navetes.    - Taules. Al nostre quadern hem d'escriure una explicació de que és cada cosa i a quin lloc de les Illes Balears les podem trobar. Un enllaç d'ajuda:       Cercador