Tema 4
Diftongs - Hiats, activitats
Les paraules vegetació, bosc, comestible i consciència tenen tantes síl·labes com vocals.
Completa:
Quantes vocals té? Quines en són les síl·labes Quantes síl·labes té?
Cistell 2 Cis-tell 2
Vegetació
Bosc
Comestible
Consciència
Subratlla’n els diftongs de color vermell i els hiats de color verd. Després copia cada mot a la línia corresponent.
Aigua, ploure, aèria, teatre, guàrdia, pasqua, ciutadania, qüestionari
Conté un hiat: .............................................................
Inclou dos hiats: .............................................................
Té un diftong creixent: .............................................................
Conté un diftong decreixent: .............................................................
Té un diftong creixent i un hiat: .............................................................
Comença amb un diftong creixent i acaba amb un hiat: .............................................................
Hi ha un diftong decreixent al començament i un hiat al final: ..........................................................…………………………………..
Té dos diftongs, el primer és decreixent i el segon creixent: ...........................................................…………………………………….
Posa dièresi a les paraules que l’han de dur:
paraigua, veina, espai, questio, raim, quadre, Raul, aiguera, paisos, quan, llengues, Lluisa, quadre, pinguí, guió
____________ ____________ ____________ ____________
____________ ____________ ____________ ____________
____________ ____________ ____________ ____________
Posa, si cal, l’accent o la dièresi a aquestes paraules
Podium continuitat guitarra podria vagues
Reull paraigues pingüí genuina alegria
Suissa Lluis teatre aiguat Lluisa
Pais Raul aigualit llargues conduir
amigues llengues Remei peuc egoista
Separa en síl·labes les paraules següents i subratlla’n els diftongs
roure feina riure esquimal quotidià
seure ciutat caos paraigüer aigua
aeroport qüestionari quaranta cloenda remei
Separa en síl·labes les paraules següents: Suïssa, raïm
....................................................................................................................................
Separa en síl·labes les paraules següents: traïdor, veïnat, països, agraïment.
.............................................................................................................................................
Separa en síl·labes les paraules següents:
abric- felicitat- bicicleta ensaïmada-
oïda- carro- Lluïsa- països-
Separa les síl·labes dels mots que hi ha a continuació. Fes-ne quatre grups:
a) Els que tenen diftong creixent.
b) Els que tenen diftong decreixent.
c) Els que tenen una i o una u consonants.
d) Els que no pertanyen a cap dels grups anteriors.
Flaire, venia, iaia, ciutat, dijous, guàrdia, viatge, perquè, palau, camió, esportiu, joia, cauen, paciència, quadre, hiena, invitació, cinquanta, llengüeta.
Subratlla els diftongs dels mots següents. Després fes dues llistes, una amb els mots que tenen un diftong creixent i una altra amb els que en tenen un de decreixent:
cuina, buit, paraula, remei, empaitar, freqüent, espai, següent, quantitat, lingüístic, feina, servei, aquàtic, quocient.
La i i la u seguides de vocal, si es troben a començament de mot o darrera una altra vocal, actuen com a consonants no-ia, io-gurt
Subratlla els diftongs dels mots següents, si en tenen:
aire duus auto buit coet avui
quotidià real quatre llenguota cuina guanyar
dijous cultiu arreu creure eina feina
paraigües adéu roure moure guardar següents
Torna a escriure aquestes paraules tot separant-ne les síl·labes amb un guionet.
Núria, quaranta, actuar, riera, genuïna, reina, Lluïsa, Saül, construíem, cuina, Antònia, camió, teatre, peücs, països, pingüins, harmonia, papereria, Lluís.
Completa:
Quantes vocals té? Quines en són les síl·labes Quantes síl·labes té?
Cistell 2 Cis-tell 2
Vegetació
Bosc
Comestible
Consciència
Subratlla’n els diftongs de color vermell i els hiats de color verd. Després copia cada mot a la línia corresponent.
Aigua, ploure, aèria, teatre, guàrdia, pasqua, ciutadania, qüestionari
Conté un hiat: .............................................................
Inclou dos hiats: .............................................................
Té un diftong creixent: .............................................................
Conté un diftong decreixent: .............................................................
Té un diftong creixent i un hiat: .............................................................
Comença amb un diftong creixent i acaba amb un hiat: .............................................................
Hi ha un diftong decreixent al començament i un hiat al final: ..........................................................…………………………………..
Té dos diftongs, el primer és decreixent i el segon creixent: ...........................................................…………………………………….
Posa dièresi a les paraules que l’han de dur:
paraigua, veina, espai, questio, raim, quadre, Raul, aiguera, paisos, quan, llengues, Lluisa, quadre, pinguí, guió
____________ ____________ ____________ ____________
____________ ____________ ____________ ____________
____________ ____________ ____________ ____________
Posa, si cal, l’accent o la dièresi a aquestes paraules
Podium continuitat guitarra podria vagues
Reull paraigues pingüí genuina alegria
Suissa Lluis teatre aiguat Lluisa
Pais Raul aigualit llargues conduir
amigues llengues Remei peuc egoista
Separa en síl·labes les paraules següents i subratlla’n els diftongs
roure feina riure esquimal quotidià
seure ciutat caos paraigüer aigua
aeroport qüestionari quaranta cloenda remei
Separa en síl·labes les paraules següents: Suïssa, raïm
....................................................................................................................................
Separa en síl·labes les paraules següents: traïdor, veïnat, països, agraïment.
.............................................................................................................................................
Separa en síl·labes les paraules següents:
abric- felicitat- bicicleta ensaïmada-
oïda- carro- Lluïsa- països-
Separa les síl·labes dels mots que hi ha a continuació. Fes-ne quatre grups:
a) Els que tenen diftong creixent.
b) Els que tenen diftong decreixent.
c) Els que tenen una i o una u consonants.
d) Els que no pertanyen a cap dels grups anteriors.
Flaire, venia, iaia, ciutat, dijous, guàrdia, viatge, perquè, palau, camió, esportiu, joia, cauen, paciència, quadre, hiena, invitació, cinquanta, llengüeta.
Subratlla els diftongs dels mots següents. Després fes dues llistes, una amb els mots que tenen un diftong creixent i una altra amb els que en tenen un de decreixent:
cuina, buit, paraula, remei, empaitar, freqüent, espai, següent, quantitat, lingüístic, feina, servei, aquàtic, quocient.
La i i la u seguides de vocal, si es troben a començament de mot o darrera una altra vocal, actuen com a consonants no-ia, io-gurt
Subratlla els diftongs dels mots següents, si en tenen:
aire duus auto buit coet avui
quotidià real quatre llenguota cuina guanyar
dijous cultiu arreu creure eina feina
paraigües adéu roure moure guardar següents
Torna a escriure aquestes paraules tot separant-ne les síl·labes amb un guionet.
Núria, quaranta, actuar, riera, genuïna, reina, Lluïsa, Saül, construíem, cuina, Antònia, camió, teatre, peücs, països, pingüins, harmonia, papereria, Lluís.
Diftongs - Hiats
ELS DIFTONGS
- Els diftongs són grups de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba.- Els diftongs estan formats per una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i, u) o per dues de febles.
Tots els diftongs porten una i o una u, que són les vocals febles.
Hi ha dos tipus de diftongs:
- Diftongs decreixents
- Diftongs creixents
Diftongs decreixents:
Són els que estan formats per qualsevol vocal + una (i/u)
Exemple:
ai mai, drapaire, aigua, aire au palau, plau, caure, blau, clau
ei remei, beina, reina, meitat eu neu, calleu, europeu
ii novii iu xiulada, riu, dormiu
oi bocoi, noi ou pou, mou, bou
ui cuina, cuir, avui uu lluu, duu, duus
Són dues vocals en contacte que es diuen en una mateixa síl·laba i que la vocal darrera ha de ser i o u.
Diftongs creixents:
Els diftongs creixent són les combinacions vocàliques que comencen amb les vocals dèbils i i u
Són els següents:
- Els formats per la u de qu i gu i una altra vocal
Qua: quadre, pasqua
que: qüestió, pasqües
qüi: adeqüi
quo: quota
Gua: guant, llengua, aguantar
güe: aigües, llengües, aigüeres, paraigües
güi: pingüi, ambigüitat
guo: paraiguot, aiguota
Algunes construccions vocàliques a principi de paraula:
Hiena iode iogurt hiatus
ATENCIÓ!
Si la i o la u es troben entre dues vocals, passen a formar part de la síl·laba següent.
Exemple: No-ia, jo-ies, ba-ie-ta, be-uen...
HIAT
Un hiat és quan tenim una paraula amb dues vocals juntes però que no formen part de la mateixa síl·laba.- Vocal forta (a/e/o)+ vocal forta (a/e/o). Ex (a-e-ri/ te-o-ri-a)
- Vocal feble (i/u)+ vocal forta (a/e/o). Ex. (di-a/ ci-èn-ci-a)
ACCENTUACIÓ
Accentuarem gràficament els mots.-
- Aguts: si acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in
- Plans: si no acaben en cap de les dotze terminacions anteriors.
- Esdrúixols: tots.
Accentuarem gràficament els mots:
capità – clixé – serè – camí – bastó – això – algú - envàs – congrés – pagès – pastís – ambdós – espòs
comprèn – entén - Berlín
Són aguts si acaben en a, e, i, o,u, as, es,is, os, us en, in
fràgil – lògic – exàmens - pràctics
Són plans i no acaben en cap de les terminacions corresponents als mots aguts.
música – família – pàl·lida - fórmula
Són esdrúixols i s'accentuen sempre.
L’accent gràfic sobre la e
Amb accent obert: la majoria de paraules
1. –è: alè, cafè, mercè, sisè
2. –ès: francès, espès
3. –èn: mossèn, comprèn
4. –infinitius: conèixer, convèncer
5. –imperfet d’indicatiu: crèiem
Amb accent tancat: algunes paraules
1. –é: cantaré, digué, també,
2. –és: accés, congrés
3. –én: entén, encén
4. –infinitius: créixer, ésser, néixer
5. –imperfet d’indicatiu: èrem
l’accent gràfic sobre la o
Amb accent obert:
- Alguns mots aguts:
2. –òs: arròs, espòs, terròs
- La majoria de mots plans i esdrúixols: mòbil, sòcol, pròleg, apòstol, pròxim, lògic, mòmia, mòdica
- La majoria de mots aguts:
2. –ós: sortós, viciós
- Alguns mots plans i esdrúixols: estómac, córrer, fórem, fóreu, fórmula, pólvora.
Exercicis d’accentuació
1. A cada fila hi ha una paraula esdrúixola (E), dues planes (P) i una aguda (A). Hem amagat els accents de les esdrúixoles; tu posa’l quan detectis la paraula.
Quimica orgue col·legi Panellet
Bonic pare obstacle musica
Pantera soroll sola familia
Ascensor barca memoria llibre
Centimetre mercat Girona pedra
2. Accentua les paraules que calgui:
mare dissabte cami ultima fabrica despres
capita taula historia clinica estomac coneixer
3. Accentua les paraules que calgui:
rosa cami ultima Canço
pressec taula clinica Estomac
coneixer musica despres capita
4. Accentua gràficament les paraules agudes següents
catala Peru roma cirurgia hindu vei
huma pungüi meridia tabu padri mati
panta romani sise parlare voste riure
duode nove cantare poblacio seccio ultraso
boto allo cinturo rodo
5. Accentua les paraules que calgui:
mare dissabte cami ultima fabrica despres
capita taula historia clinica estomac coneixer
6. Accentua gràficament, si cal, aquests mots:
Emporda – cullera – violencia – cantir – ciment – repla – continua – especie – fertil – raco – encen – dirien – llantia – hipodrom – mao – fenomen – cantaran – ballra – germa – simpatic – diafan – xafec – sabo – Pequin.
7.- Accentua quan calgui les paraules que hi ha al final d’aquesta activitat i explica en cada cas per què l’has accentuat o per què no ho has fet. Per fer-ho llegeix l’esquema i fixa’t en l’exemple:
Quina és la síl·laba tònica?
L'última la penúltima L’antepenúltima
AGUDES PLANES EXDRUÍXOLES
S’accentuen quan acaben en: S’accentuen quan NO acaben en: S’accentuen sempre
a e i o u A E I O U
as es is os us AS ES IS OS US
en in EN IN
- Ordinador: La síl·laba tònica és l’última; per tant, és aguda. No s’accentua perquè acaba en –or.
- Pastanaga:
- Ambulancia:
- Enciam:
- Estacio:
- Hipopotam:
Més de cent per un cami
no fan pols ni remoli
Per diumenge et convido,
et dic el que menjara
i no ho endevinaras.
9. Aquestes paraules han de portar accent. Escriu-les bé i classifica-les:
Agil musica dofi comode dificil excursio cantir café epoca facil Julia lliço
esdrúixoles Planes Agudes
............................................. ............................................. .............................................
............................................. ............................................. .............................................
............................................. ............................................. .............................................
............................................. ............................................. .............................................
10. Cerca a la sopa de lletres dotze noms propis de persona i classifica’ls
A L B C O N G A C R
M A N A T À L I A X
Z U P O N G Ò G R S
T R E D F H R N M R
P A T R Í C I A E O
M C U H Y N A S J S
A X A V I E R I O E
R O G E R J E U R R
T O N B T N S S D F
Í E A E U L À L I A
11. Cerca en aquestes dites totes les paraules esdrúixoles:
- El rossinyol gàbia no vol
- Qui no té memòria hade tenir cames
- Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou
mecanic - torre – extintor – familia – avia – cistell – copia – carbo – planol
Agudes:
Planes:
Esdrúixoles:
13. Classifica aquestes paraules segons si sonen amb la e oberta com cafè o amb la e tancada com també
Cel cent vell peu tres llet nen rem
Tema 3
Dictat:
LES GRAFIES G/J I TG/TJ
El germà d'en Genís es diu Gerard. La seva mare, Gertrudis. El pare es diu Joan. Els seus cognoms són Giner i Jorqueda. Per això els diuen la “família G”. Als estius van a passar les vacances a Platja d'Aro. Allà són, simplement, “els G”. En Joan, el pare, diu que protegeix una tradició familiar, que és que tots els descendents de la família tenen noms que comencen per g o per j. El més estrany és que sempre es casin amb persones que també tenen el primer cognom que comença amb alguna d'aquestes dues lletres, oi?
ELS NOMS
| ||
Són les paraules amb les quals anomenem les persones, els animals i les coses.
Ex: Germà, Catalunya, gent, gat taula, ...
| ||
Classes de noms
| ||
Es poden classificar en:
| ||
Noms comuns
| ||
Amb els noms comuns designem les persones, els animals o les coses d’una mateixa classe.
| ||
Noms propis
| ||
Amb els noms propis designem una persona, un animal o una cosa per distingir-los dels altres.
Els noms propis s’escriuen en majúscula.
| ||
El nom: el gènere
| ||
Els noms acostumen a tenir dos gèneres: el masculí i el femení.
-Hi ha noms que tenen una mateixa forma per al masculí i el femení:
el dentista/ la dentista.
-D’altres tenen una forma diferent per a cada gènere.
| ||
Formació del femení
| ||
| ||
| ||
|
Noms que canvien de significat segons el gènere
| ||
| ||
El nom: el nombre
| ||
Els noms també varien en nombre: els podem trobar en singular i plural.
-Hi ha noms que tenen una mateixa forma per als dos nombres: llapis, globus, tipus,
-Hi ha noms que tenen una forma diferent per a cada nombre.
| ||
Formació del plural
| ||
Afegint –s, -ns o –os al singular.
Canviant la –a del singular per –es.
Alguns casos en –os dupliquen la essa del singular.
|
Noms concrets
|
Amb els noms concrets designem una persona, un animal o una cosa reals.
|
Noms abstractes
|
Amb els noms abstractes designem realitats que no podem veure ni tocar, com ara els sentiments o les sensacions.
|
Noms comptables
|
Amb els noms comptables designem allò que pot ésser comptat.
|
Noms no comptables
|
Amb els noms no comptables designem allò que no pot ésser comptat.
|
Noms individuals
| ||
Amb els noms individuals designem un sol element.
| ||
Noms col·lectius
| ||
Amb els noms col·lectius designem un conjunt d’elements, tot i que estigui en singular.
| ||
|
NOMS INDIVIDUALS O COL·LECTIUS
| NOMS INDIVIDUALS | NOMS COL·LECTIUS |
| Jugador | Equip |
| Ovella | Ramat |
| Ocell | Estol |
| Vaixell | Flota |
| Abella | Eixam |
| Pi | Pineda |
| Roure | Roureda |
| Arbre | Bosc |
| Peix | Banc |
| Muntanya | Serralada |
| Cantant | Coral |
| Músic | Orquestra |
| Amic | Colla |
| Colom | Colomar |
| Alumne | Alumnat |
| Plat | Vaixella |
| Espectador | Públic |
| Flor | Ram |
Tema 2
r i rr
r final
Activitats de sinònims
Activitat de sinònims 1
Activitat de sinònims 2
SINÒNIMS: són mots que, tot i ser diferents, tenen el mateix significat.
Aquell noi porta la samarreta banyada.
Aquell xicot duu la camiseta xopa.
Copia al teu quadern i relaciona les següents paraules sinònimes:
benzina
|
instant
|
costum
|
rebutjar
|
regal
|
bestiesa
|
refusar
|
sageta
|
animalada
|
hàbit
|
moment
|
obsequi
|
fletxa
| |
| gasolina |
Tema 1
g/gu
g/gu/gü
c/q
c/q1
Abecedari
CURS 2014 - 2015
Tema 10
x, ix
tx, ig
tx, ig, g
Tema 9
Adverbis i preposicions
g/j
g i j
g/j (2)
Tema 8
El temps verbal
El mode verbal
La formació dels verbs
Tema 7
El verb: present
El verb: passat i futur
Els temps verbal
l o l·l
Tema 6
Paraules homònimes i homòfones
b/v
b i v
b/v i nv/mb
El mode verbal
Tema 5
x/ix
La formació dels verbs
El verb
Tema 4
Dièresi
La dièresi
TEMA 3
N'Oriol ja no vol jugar
Apòstrof
Apòstrofs
Contraccions
Contraccions1
Sufixos
Els possessius
Els possessius1
Els possessius2
Determinants possessius
TEMA 2
Tipus de noms from 5bmoli
Dictats
Selecciona els dictats sobre accentuació
PrefixosAccents1
Accents2
Accents3
Accents4
Accents5
Els accents
L'accent
L'accentuació
Normes d'accentuació
Síl.labes, tonificació i accentuació
Curs 2013-2014
Tema 15
La formació dels verbs
Tema 14
El guionet
Tema 13
contraccions
contraccions1
conjugació
formes verbals
els verbs
Tema 12
Important per a l'examen del tema 12:
Verbs de la 1ª conjugació. Tots els temps verbals. Analitzar formes verbals. Els gentilicis. El punt i coma. Normes d'ús. Arguments. Vocabulari del tema. gentilicis
Important per a l'examen del tema 11:
Temps verbals i formes verbals. Temps verbals d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu. Ús de la coma:
enumeració, aclariment i després de la salutació en una carta. Sufixos diminutius. El còmic, les vinyetes, les bafarades... Literatura: poemes estròfics i no estròfics. Característiques dels poemes estròfics.
CERTÀMEN POÈTIC DE SANT JORDI (REALMENT CREMATS)
PREMIS DE POESIA OBTINGUTS PELS ALUMNES DEL CEIP INSPECTOR JOAN CAPÓ
LA VALENTIA
És la valentia,
ajudar als necessitats,
no tenir covardia,
i no rendir-te mai.
També és valentia,
dir sempre la veritat,
lluitar cada dia
pels de més debilitat.
Si un té valentia,
lluita per la justícia,
viu sense dolentia,
sense por, ni malícia.
Miquel Oliver
5è C
Miquel Oliver
5è C
El meu cosí
El meu cosí pensa que és valent
li agrada pegar i insultar,
es porta malament amb els altres,
jo no vull ser valent com ell.
Jo som valent d'una altra forma
jo som bona persona
com tota la meva família
i no com ell, això és valentia.
Kalid Ayoubi
Kalid Ayoubi
Treball de poesia dels alumnes de 5è: Presentació d'un poema en diapositives:
Barbara from mariafbarcelo
Miquel from mariafbarcelo
Per a tu from mariafbarcelo
Narai from mariafbarcelo
Per treballar poesia:
zonaClic - activitats - Miquel Martí i Pol
zonaClic - activitats - Tots som un tros de tots
Poesia i música
Un vol poètic
Parlem de poesia WEBQUEST
Cream un poemari digital
Webquest de poesia
Poesía infantil y juvenil: leer, escribir y jugar con las TIC
Per treballar dictats
Vols practicar dictats? Clica aquí
Temes:
Tema 11
Puntuació 2
Fitxa de la coma
El temps verbal
El verb: present
El verb: passat i futur
Tema 10
Apòstrof
Apòstrofs
El mode verbal
Augmentatius
Tema 9
Essa 4
Essa 5
Essa 6
la essa
Tema 8
Essa 1
Essa 2
Essa 3
Sufixos
Tema 7
Els pronoms personals
Signes que tanquen l'oració
Puntuació 1
Paraules simples i compostes
Paraules compostes
Paraules compostes 2
Tema 6
Els determinants
L'article
Important per a l'examen:
Els determinants: Quines paraules poden fer de determinants? L'article.Destriar articles dins un text. Escriure articles davant substantius. Analitzar articles. Partició de paraules: Partir paraules de totes les formes possibles. Saber quins dígrafs es separen i quins no. Descriure personatges. Paraules polisèmiques. Destriar quines ho són amb l'ajuda del diccionari.
El conte. Estructura d'un conte (parts que té).Paraules del vocabulari. Què vol dir concordar?
Tema 5
Important per a l'examen:
L'adjectiu: Graus de l'adjectiu.Destriar adjectius i saber en quin grau estan. Escriure adjectius en un grau donat. Accent diacrític: Accentuar paraules donades. Destriar paraules que duen accent diacrític. Camp lèxic: Relacionar paraules que pertanyen a un mateix camp lèxic.Averiguar el camp lèxic al que pertanyen unes paraules donades. Vocabulari: Definir qualsevol paraula del vocabulari. Composició de textos: Elaborar un cartell. Literatura: Mesurar versos, tenir en compte sinalefes i elisions.
Tema 4
Important per a l'examen:L'adjectiu: saber assenyalar adjectius dins una oració. Afegir adjectius a uns substantius. Analitzar adjectius. Saber escriure totes les formes d'un adjectiu donat.
Classificar paraules en agudes, planes i esdrúixoles. Posar accent a unes paraules donades.
Vocabulari: Formar paraules a partir d'una donada.Explicar el significat d'unes paraules del vocabulari. Paraules de la mateixa família.
Descriure un personatge.
Tema 3
Important per a l'examen:
El substantiu. Saber trobar substantius a un text. analitzar substantius. Fer el femení i el plural de substantius. Separar en síl·labes. Cercar la síl·laba tònica.Accent greu i accent agut. Paraules antònimes. Vocabulari del tema. Poemes: prosa i vers.
Tema 2:
paraules sinònimes r i rr
Tema 1: He trobat un ca
Punts importants per l'examen:
- La comunicació.
- Tipus de comunicació.
- Elements de la comunicació.
- Ortografia: ús de c/qu, g/gu i j/g.
- Ús del diccionari: substantius
adjectius
verbs
- Literatura i texts literaris. LLENGUATGE LITERARI: És el llenguatge propi de tots aquells textos en què la llengua s’utilitza per embellir o ressaltar el missatge que transmeten: un poema, una novel·la, una peça teatral... Prepara l'ortografia del tema, clica al següent enllaç, escull les lletres que hem estudiat: Repassa l'ortografia 
emissor: qui origina la comunicació. receptor: qui rep i interpreta la informació transmesa per l’emissor. missatge: informació que es vol transmetre. codi: sistema de signes i regles per xifrar o desxifrar el missatge que ha de ser compartit per l’emissor i el receptor. Els codis segons el seu origen poden ser naturals o artificials. canal: mitjà físic o via a través de la qual circula el missatge des de l’origen fins a la destinació. CURS 2012 - 2013
Premi Sambori
Sambori a les Illes 2012 Aquest curs el Moviment d’Escoles Mallorquines, conjuntament amb la Fundació Sambori, convocam el Premi Sambori de Narrativa Escolar a les Balears. BASES DEL PREMI SAMBORI 2012 Per tal de promoure i difondre l’ús literari del català dins l’àmbit educatiu, el Moviment d’Escoles Mallorquines juntament amb la Fundació Sambori ha decidit convocar i impulsar el 3r Premi Sambori, adreçat a l’alumnat d’Infantil, Primària i Secundària. Es regirà d’acord amb les següents bases: 1. El concurs serà de creació literària, i el treball podrà anar acompanyat d’il·lustracions que també seran avaluades. 2. Les obres seran en català, originals, i de tema lliure. 3. L’extensió màxima serà de: Batxillerat individual ……………………………… 4 pàgines Primer i segon cicle d’ESO individual …….. 4 pàgines Tercer cicle de Primària. Individual ………….3 pàgines Segon cicle de Primària d’aula ………………..5 pàgines Primer cicle de Primària d’aula ………………. 10 pàgines Educació Infantil d’aula ……………………………10 pàgines En Educació Infantil la modalitat serà d’aula. Es poden utilitzar un màxim de 10 cartolines o fulls amb una grandària màxima de 50X65 cm. si es pensa fer un format de llibre. Es valorarà la intervenció dels alumnes, tant en el text com en les il·lustracions i presentació final del treball. Es podrà adjuntar una explicació metodològica, pedagògica, didàctica… sense oblidar que es tracta d’un premi de literatura. A Primer i Segon cicle de Primària, la modalitat serà d’aula. Es poden utilitzar un màxim de 10 fulls amb una grandària màxima de 30x42cm (dinA3) si es pensa fer un format de llibre. Es valorarà la intervenció dels alumnes, tant en el text com en les il·lustracions i la presentació final del treball. Es podrà adjuntar una explicació metodològica, pedagògica, didàctica… sense oblidar que es tracta d’un premi de literatura. 4. Els treballs es presentaran amb una lletra Arial en cos 12, o bé manuscrits. En Educació Infantil, els textos seran sempre manuscrits pels alumnes, tot i que podran aparèixer altres cal·ligrafies, d’adult o d’ordinador, per fer-los més llegibles. 5. Tots els treballs hauran d’anar acompanyats del full de participació, degudament complimentat, adjunt a aquestes bases. I no s’escriurà ni el nom del participant ni el del centre en el treball original. 6. El Moviment d’Escoles Mallorquines i la Fundació Sambori es reserven l’opció de publicar els treballs premiats. 7. El termini de presentació serà el dia 30 de març de 2012. 8. Els treballs que no compleixin íntegrament aquests requisits seran desqualificats. 1a fase: CENTRES 1. El profressor/a procurarà que el treball de l’alumnat es faci a l’aula i, en tot cas, el guiarà i revisarà perquè assoleixi un nivell d’expressió i correcció ortogràfica adequat a cada nivell. D’entre tots els participants a l’aula, el/la professor/a elegirà un màxim de tres treballs. 2. El professorat de cicle o departament escollirà tants treballs com aules participants hi hagi a cada cicle. 3. El/la responsable de centre lliurarà els treballs seleccionats acompanyats del full de participació i de l’acta de centre adjunts a aquestes bases, degudament complimentats, als següents llocs: Mallorca Obra Cultural Balear (Can Alcover – Espai de cultura. C/ San Alonso, 24, 07001 Palma); Menorca(C/ Domingo Sabio 10, 2n C, Ciutadella 07760); Eivissa i Formentera Institut d’Estudis Eivissencs (C/ Pere Francés 1r, 2a, apartat 578, Eivissa). 4. L’organització agrairà que, en cas que hi hagi treballs seleccionats passats a l’ordinador, ens enviïn l’arxiu a l’adreça escolesmallorquines@gmail.com indicant en l’assumpte el nom i cognoms de l’alumne/a. 5. El termini de presentació serà el 24 de març de 2011. 2a fase: ILLES 1. Els treballs s’agruparan per cicles: Educació Infantil, Primer, Segon i Tercer Cicle de Primària; Primer i Segon cicle d’ESO i Batxillerat. 2. El jurat de l’illa seleccionarà un màxim de tres treballs per cicle, excepte a l’Educació Infantil on hi haurà un seleccionat de cada edat. I aquests passaran a la fase final. 3. Els originals no seleccionats en la fase Illes podran ser recollits fins al 30 de juny de 2011 a la seu corrresponent. 3a fase: FINAL 1. Entre tots els guanyadors i guanyadores de la fase Illes s’atorgaran dos premis per categoria, que seran guardonats amb una menció honorífica i material escolar. El primer premi de cada cicle modalitat individual serà distingit amb una activitat lúdica i cultural per al guanyador o la guanyadora més dos acompanyants. La modalitat d’aula serà premiada amb material escolar. 2. El jurat estarà integrat per professionals de les associacions i entitats col·laboradores, i serà nomenat per Escoles Mallorquines. 3. El lloc i el dia de l’acte de lliurament dels Premis Sambori s’anunciarà a la nostra pàgina web: http://escolesmallorquines.wordpress.com/Poesia Conjuga verbs Morfologia Lectura eficaç Petites històries Comprensió lectora Ordre alfabètic Contrari Els temps verbals El mode verbal La formació dels verbs Any de Mossèn Antoni Alcover. Entrevista a Jaume Giscafré professor de la UIB. (TVE1) Paraules primitives i paraules derivades Onomatopeies Grup nominal Contes tradicionals Eufemismes i paraules tabú Treballa les rondalles Accents diacrítics Numerals i indefinits L'apostrof Apòstrofs Contraccions Contraccions2 Els accents Accents 1 Accents 2 Accents 3 Accents 4 Accents 5 L'accent Normes d'accentuació Síl·labes, tonificació i accentuació Els possessius Numerals i indefinits
